Què entenc exactament per "procés de transformació personal"?

Sovint confonem la transformació amb convertir-nos en algú diferent o "millorat", com si fóssim un producte que necessita una actualització. Per a mi, la transformació no és un canvi estètic o superficial; és una metamorfosi profunda en la manera com et relaciones amb la vida.

Aquests són els pilars del que considero un procés de transformació:

1. El pas de "víctima" a "creador"

Transformar-se significa deixar de veure la vida com una cosa que "et passa" (on tu només reacciones a les circumstàncies) per començar a veure-la com una cosa que "tu fas". Passem de la queixa a la responsabilitat existencial: l'adonament que, tot i que no podem triar què ens passa, sempre podem triar qui volem ser davant d'això que ens passa.

2. L'alquímia del malestar

En un procés de transformació, el dolor, la crisi o el buit no es veuen com a enemics a batre, sinó com a matèria primera. Com en l'alquímia, utilitzem aquestes experiències difícils per extreure’n saviesa. La transformació succeeix quan el que abans et bloquejava es converteix en l'impuls que et permet créixer.

3. El canvi en la mirada (L'observador)

No canviem el món, canviem els ulls amb què el mirem. Transformar-se és qüestionar les creences heretades i els relats que t'has explicat sobre tu mateix durant anys. Quan canvies el teu relat intern, la teva realitat externa comença a reconfigurar-se de manera natural.

4. La cerca de l'autenticitat

Més que una evolució cap al futur, la transformació és un desaprenentatge. És el procés de despullar-te de les màscares, dels personatges que has interpretat per agradar i de les cuirasses que t'han protegit però que ara t'asfixien. Transformar-se és, en última instància, l'acte de gosar ser tu mateix sense disculpes.

En essència: Si la teràpia ens dona la claredat per entendre on som, la transformació és el coratge de fer el pas cap a una vida amb més sentit. És el procés d'alinear el teu fer extern amb el teu ser intern.