Tengo la sensación de que debo llevar siempre el control de las situaciones y me cansa mucho no poderme relajar nunca.
El pes invisible de l'armadura
Et despertes repassant mentalment tot el que "s'ha de fer". Durant el dia, ets el solucionador, el pilar, el que preveu els problemes abans que passin. A la feina, amb la família, amb els amics... sents que si tu afluixes una mica, l'estructura trontolla.
Aquesta necessitat de control constant pot semblar eficiència des de fora, però per dins es viu com una presó. És una tensió permanent a les espatlles, una mandíbula serrada i una incapacitat profunda per desconnectar. Fins i tot quan intentes descansar, la teva ment segueix vigilant.
Molts homes hem après que la nostra vàlua depèn de la nostra capacitat per "fer-nos càrrec". Però el preu d'aquesta hiper-responsabilitat és l'esgotament crònic i la desconnexió de la teva pròpia capacitat de gaudir.
Tengo la sensación de que debo llevar siempre el control de las situaciones y me cansa mucho no poderme relajar nunca.
¿Qué se esconde detrás del control?
Desde una perspectiva de autoconocimiento, el control excesivo no es fortaleza; a menudo es una defensa contra el miedo.
- Miedo a la incertidumbre.
- Miedo a no ser "suficiente" si las cosas no salen perfectas.
- Miedo a que, si sueltas, nadie te sostenga a ti.
El control te da una falsa sensación de seguridad, pero te roba la vida.
Te impide confiar en los demás y te mantiene en un estado de alerta que quema tu energía vital.