Hi ha una amistat que em fa mal, però no sé com allunyar-me'n.

Quan una amistat et deixa pitjor del que estaves

Us coneixeu de fa molt i heu compartit moltes coses. Però últimament, després de veure-la, et sents petit/a, cansat/da o culpable. Hi ha comentaris que fan mal, una competència que no s'acaba, una relació on sempre ets tu qui s'adapta. I tot i així, et costa prendre distància: “Després de tants anys, com ho faig?”

Allunyar-se d'una amistat que fa mal és difícil perquè hi ha història, afecte i sovint un grup compartit. Però mantenir un vincle que et desgasta també té un cost, i reconèixer-ho és un acte de respecte cap a tu.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la reflexió filosòfica, mirem aquest vincle amb honestedat:

• El cos com a termòmetre: Com et sents abans i després de veure aquesta persona és una informació valuosa sobre la qualitat del vincle.
• La lleialtat a la història: Sovint ens quedem per tot el que vam viure junts, encara que la relació actual ja no s'hi assembli.
• L'amistat com a bé recíproc: Des d'Aristòtil, l'amistat veritable busca el bé de l'altre; quan això es perd, és legítim revisar-la.

De la confusió a una decisió serena

No sempre cal trencar; a vegades n'hi ha prou amb posar límits o canviar la distància. El que importa és que puguis triar.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Posarem nom al que sents en aquesta relació (ràbia, tristesa, culpa) sense jutjar-te per sentir-ho.
• Entendre: Explorarem què et lliga a aquesta amistat i quines dinàmiques es repeteixen, també en altres vincles.
• Passar a l'acció: Prepararem com vols actuar: una conversa honesta, uns límits nous o una manera respectuosa de prendre distància.