M’agafa molta angoixa la idea d'estar sol/a a casa un cap de setmana sense plans.

Quan el silenci de casa es fa insuportable

Arriba divendres i, en lloc d'alleujament, sents una inquietud creixent. Revises el mòbil buscant algun pla, escrius a qui sigui, omples l'agenda amb el que surti. Si no ho aconsegueixes, el cap de setmana es presenta com un desert: hores buides, una casa massa silenciosa i pensaments que s'acceleren quan no hi ha res que els distregui.

Aquesta por a la soledat no és simple avorriment. És la dificultat d'estar a soles amb tu mateix/a, perquè quan el soroll de fora s'apaga, apareix tot allò que durant la setmana queda tapat: inquietuds, tristeses, preguntes sense resposta.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la indagació filosòfica, mirem què hi ha darrere d'aquest buit:

• Estar sol/a no és ser abandonat/da: Sovint associem la soledat amb no ser estimats o haver quedat al marge, i aquesta lectura converteix un dissabte tranquil en una amenaça.
• La fugida cap a l'activitat: Omplir el temps de plans pot ser una manera d'evitar el contacte amb el que sents; la Gestalt ens convida a aturar-nos i mirar-ho de cara.
• La solitud com a capacitat: Molts filòsofs han vist en la solitud escollida un espai de llibertat i de creació; aprendre a estar amb un mateix és una de les grans fortaleses de la vida adulta.

De la soledat temuda a la solitud habitada

No es tracta de resignar-te a estar sol/a, sinó de poder triar: estar amb altres quan ho desitges, i amb tu quan ho necessites.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Ens aproparem a poc a poc a l'angoixa que apareix en el silenci, per descobrir què et diu i deixar de fugir-ne.
• Entendre: Explorarem quin significat té per a tu estar sol/a i d'on venen les històries que t'expliques quan no tens plans.
• Passar a l'acció: Dissenyarem petits rituals i activitats per habitar el teu temps lliure amb sentit, i també per cultivar vincles de qualitat sense dependre'n.