M'agafa molta angoixa quan les coses no surten exactament com jo les havia planejat.

Quan un canvi de plans et desestabilitza

Ho tenies tot pensat: els horaris, els passos, com havia d'anar el dia. Però una trucada, un retard o una decisió d'algú altre ho trastoca tot i, de sobte, t'envaeix una angoixa desproporcionada. Et costa adaptar-te, et poses tens/a, irritable, i fins que no recuperes una mica de control no aconsegueixes calmar-te.

Aquesta necessitat de control sovint és una manera de gestionar la incertesa: si tot està previst, sembla que res no pot anar malament. Però la vida rarament segueix el guió, i viure-ho com una amenaça constant esgota i et fa perdre bona part del que sí que passa.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la indagació filosòfica, mirem què hi ha darrere d'aquesta rigidesa:

• El control com a refugi: Planificar-ho tot dona una sensació de seguretat; quan aquesta estructura cau, aflora la por que hi havia a sota.
• L'autoregulació organísmica: La Gestalt confia en la capacitat natural de les persones per adaptar-se; recuperar aquesta confiança redueix la necessitat de controlar.
• Acceptar el que no depèn de nosaltres: Els estoics distingien entre el que podem canviar i el que no; aquesta distinció senzilla és una gran font de serenitat.

De la rigidesa a la flexibilitat

No es tracta de deixar de planificar, sinó de poder adaptar-te quan els plans canvien sense que tot trontolli.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Aprendrem a reconèixer i calmar al cos la reacció d'alarma que apareix davant d'un imprevist.
• Entendre: Explorarem quines pors s'amaguen darrere de la necessitat de tenir-ho tot controlat i d'on venen.
• Passar a l'acció: Practicarem, en situacions petites, a deixar marge a la improvisació i a respondre als canvis amb més recursos.