Em costa demanar ajuda encara que ho necessiti.

Quan prefereixes poder-ho tot sol/a

Encara que estiguis desbordat/da, la frase et surt sola: “No cal, ja ho faig jo.” Et costa demanar un favor, delegar una tasca o explicar que ho estàs passant malament. Prefereixes esforçar-te el doble abans que molestar o semblar feble. I quan algú s'ofereix a ajudar-te, et sents incòmode/a i deutor/a.

Aquesta dificultat per demanar ajuda sovint neix d'aprenentatges primerencs: haver hagut de ser autosuficient massa aviat, haver rebut retrets quan demanaves o haver après que el teu valor depèn de no necessitar ningú. El resultat és una solitud que es fa pesada.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la reflexió filosòfica, mirem què hi ha darrere d'aquesta autosuficiència:

• La por a ser una càrrega: Sentir que molestes quan necessites alguna cosa és una creença que val la pena revisar.
• El control com a protecció: Fer-ho tot sol/a evita dependre d'algú que et pugui fallar, però també t'impedeix sentir-te sostingut/da.
• La interdependència humana: Des de la filosofia, som éssers relacionals; necessitar els altres no és una debilitat, sinó part de la nostra condició.

De l'autosuficiència a la confiança

Aprendre a demanar no et farà menys capaç; et permetrà compartir la càrrega i aprofundir els teus vincles.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Explorarem què sents al cos quan necessites ajuda i com et frena la incomoditat.
• Entendre: Revisarem les experiències i creences que t'han ensenyat que demanar és perillós o vergonyós.
• Passar a l'acció: Practicarem demandes petites i concretes en relacions segures, per anar construint confiança.