Em costa estar sol/a en silenci sense posar música, el mòbil o la tele.

Quan el silenci es fa insuportable

Entres a casa i encens la tele encara que no la miris. Al cotxe, sempre hi ha música o un pòdcast. A la dutxa, a la cuina, abans de dormir: sempre hi ha algun so. I quan per casualitat tot queda en silenci, apareix una inquietud estranya, ganes d'agafar el mòbil o d'omplir el buit amb qualsevol cosa.

Aquesta dificultat per estar en silenci és molt habitual en un món ple d'estímuls. Sovint el soroll ens protegeix de pensaments, emocions o preguntes que no sabem com sostenir, i que només apareixen quan tot calla.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la reflexió filosòfica, mirem què ens fa fugir del silenci:

• El silenci com a mirall: Quan no hi ha distraccions, apareix el que sentim de debò; per això a vegades fa por.
• L'estímul com a anestèsia: Omplir el temps de soroll és una manera d'evitar el contacte amb el que ens incomoda.
• La saviesa del silenci: Des de les tradicions filosòfiques i contemplatives, el silenci és l'espai on neix la reflexió i el coneixement d'un mateix.

Del soroll a la presència

No es tracta de viure en silenci absolut, sinó de poder-hi estar sense por quan ho necessites.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Ens aproparem al silenci a poc a poc, observant què sents al cos quan el soroll s'apaga.
• Entendre: Explorarem quines emocions o pensaments apareixen en el silenci i de què et protegeix el soroll.
• Passar a l'acció: Crearem petits moments diaris sense estímuls, com passejar, respirar o simplement seure, que et serveixin per reconnectar.