De cop, tot el que abans em semblava important ja no té cap valor per a mi i em sento desorientat/da.

Quan la brúixola deixa de marcar el nord

Durant anys has tingut clar què volies: una carrera, uns objectius, una manera de viure. Però de sobte, sense un motiu evident, tot això ha deixat de tenir pes. Les metes que abans t'il·lusionaven ara et semblen buides, i et sorprens preguntant-te per a què serveix tot plegat. No és que estiguis malament exactament, és que ja no saps cap on mirar.

Aquesta crisi de valors pot ser desconcertant i fins i tot fer por, perquè trenca la continuïtat amb la persona que eres. Però sovint és el senyal que una etapa s'ha acabat i que n'està naixent una altra que encara no té forma.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la indagació filosòfica, mirem aquesta desorientació com un moment de transformació:

• El buit fèrtil: La Gestalt anomena així l'espai de no saber que precedeix els canvis profunds; incòmode, però necessari perquè sorgeixi alguna cosa nova.
• Valors heretats i valors propis: Moltes de les metes que perseguim són expectatives que hem adoptat sense qüestionar; quan cauen, deixen lloc per descobrir què és realment nostre.
• La pregunta pel sentit: Des de la filosofia, les crisis de sentit no són fallades, sinó moments privilegiats per revisar la nostra manera de viure.

De la desorientació a una nova direcció

No cal tenir totes les respostes per començar a caminar; n'hi ha prou amb fer-se les preguntes adequades i escoltar-se amb honestedat.

En el nostre procés de treball, avançarem des de tres mirades:

• Sentir: Aprendrem a habitar la incertesa sense pressa per omplir-la, escoltant el que el cos i les emocions et diuen.
• Entendre: Revisarem els valors que t'han guiat fins ara i explorarem quins són els que vols que orientin la teva propera etapa.
• Passar a l'acció: Provarem petits experiments de vida, coherents amb aquests nous valors, per anar dibuixant un camí que sigui de debò teu.