Em sento culpable si em dedico temps a mi mateix/a en lloc de fer coses “productives”.

Quan descansar et fa sentir culpable

Per fi tens una estona lliure. Podries llegir, passejar, no fer res. Però al cap de pocs minuts apareix la inquietud: hi ha roba per plegar, correus per respondre, coses pendents que “hauries” d'estar fent. Al final, o t'aixeques a fer alguna cosa útil, o et quedes al sofà sense poder gaudir-ne, amb la sensació d'estar fent alguna cosa malament.

Aquesta culpa per dedicar-te temps neix d'una idea molt arrelada: que el teu valor depèn del que produeixes. I mentre el descans sigui un premi que mai acabes de merèixer, el cansament i la frustració aniran creixent en silenci.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la reflexió filosòfica, mirem què hi ha darrere d'aquesta culpa:

• El mandat de la productivitat: Hem après que estar ocupats és sinònim de ser valuosos; descansar sembla, aleshores, una manera de fallar.
• El “deuria” interioritzat: La Gestalt parla dels deures que hem empassat sense qüestionar; segueixen dirigint la nostra vida encara que ja no sapiguem d'on venen.
• L'oci com a necessitat humana: Des de la filosofia clàssica, l'oci no és temps perdut, sinó l'espai on la persona es cultiva, reflexiona i es retroba.

De la culpa al permís

Cuidar-te no és egoisme ni mandra; és el que et permet seguir cuidant la teva vida i les persones que estimes.

En les nostres sessions, treballarem des de tres mirades:

• Sentir: Aprendrem a reconèixer la inquietud que apareix quan pares i a quedar-t'hi una mica més, fins que es pugui calmar.
• Entendre: Explorarem d'on venen les teves creences sobre l'esforç, el mèrit i el descans, i quines vols conservar.
• Passar a l'acció: Reservarem espais concrets per a tu a l'agenda i els protegirem amb la mateixa seriositat que qualsevol altre compromís.