Em costa molt dir que no al mòbil i perdo hores cada dia.

Quan el mòbil decideix per tu

Només volies mirar un missatge i, quan aixeques el cap, ha passat una hora. El primer que fas en despertar-te i l'últim abans de dormir és mirar la pantalla. L'agafes a la cua del súper, als semàfors, mentre mires una pel·lícula o parles amb algú. I al final del dia, et queda la sensació d'haver perdut temps i de no haver fet res del que volies.

Aquesta dependència del mòbil no és només qüestió de disciplina: les aplicacions estan dissenyades per captar la nostra atenció. Però el preu és alt: menys concentració, pitjor descans, més ansietat i menys presència en la nostra pròpia vida.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la reflexió filosòfica, mirem la nostra relació amb la pantalla:

• El gest automàtic: Agafar el mòbil sovint és una manera d'evitar l'avorriment, la incomoditat o una emoció que no volem sentir.
• Una atenció dissenyada per ser capturada: Entendre com funcionen les notificacions i els algoritmes ens ajuda a deixar de culpabilitzar-nos i a protegir-nos.
• L'atenció com a bé preciós: Des de la filosofia, on posem l'atenció és on posem la vida; recuperar-la és un acte de llibertat.

De la dependència a l'ús conscient

No es tracta de renunciar a la tecnologia, sinó de fer-la servir quan tu decideixes i per al que tu vols.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Aprendrem a notar l'impuls d'agafar el mòbil i què sents just abans de fer-ho.
• Entendre: Explorarem què et dona i què et pren el mòbil, i quines necessitats intenta cobrir.
• Passar a l'acció: Establirem canvis concrets: espais sense pantalla, ajustos a les notificacions i alternatives per als moments buits.