Em sento desconnectat/da del meu cos, com si visqués només dins del meu cap.

Quan vius de coll cap amunt

Ets bo/na pensant, analitzant i resolent problemes. Però quan algú et pregunta com et sents, respons amb el que penses. No notes la gana fins que tens mal de cap, ni el cansament fins que emmalalteixes. El cos és com un vehicle que fa servir el cap per moure's, i només li fas cas quan protesta.

Aquesta desconnexió del cos és molt freqüent en persones racionals i exigents, i en entorns que valoren sobretot la productivitat i l'intel·lecte. El problema és que el cos guarda informació essencial sobre les nostres emocions i necessitats.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la reflexió filosòfica, mirem aquesta separació entre ment i cos:

• El cos com a font de saviesa: La Gestalt considera el cos una via directa al que sentim; sovint sap abans que la ment el que ens passa.
• Pensar per no sentir: Analitzar-ho tot pot ser una manera de protegir-se d'emocions que no sabem sostenir.
• Superar el dualisme: Des de la filosofia, la separació entre ment i cos és una construcció; som una unitat que pensa, sent i actua.

Del cap a la persona sencera

No es tracta de deixar de pensar, sinó d'integrar el que el cos et diu amb el que la ment entén.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Practicarem la consciència corporal amb la respiració, el moviment i l'atenció a les sensacions.
• Entendre: Explorarem què et va portar a refugiar-te en el cap i quines emocions han quedat aparcades.
• Passar a l'acció: Integrarem petites pràctiques diàries que t'ajudin a escoltar el cos i a decidir des de tot el que ets.