Em passo el dia fent veure que soc "normal" i arribo a casa completament esgotat/da.

Quan fer veure costa tota l'energia

A la feina mesures cada gest, prepares mentalment les converses, fas veure que els sorolls i les llums no et molesten, rius quan toca i mires als ulls encara que et resulti incòmode. Ningú no nota res. Però quan tanques la porta de casa, et quedes sense bateria: necessites silenci, foscor i hores per recuperar-te.

Aquest emmascarament és una estratègia que moltes persones neurodivergents aprenen per encaixar i evitar el rebuig. Funciona cap enfora, però té un cost alt: esgotament, ansietat i la sensació de no saber qui ets quan deixes de fer el paper.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la reflexió filosòfica, mirem què hi ha darrere d'aquest esforç constant:

• Una adaptació que et va protegir: Camuflar-te va ser una manera intel·ligent de sobreviure en entorns que no t'entenien; reconèixer-ho ajuda a no jutjar-te.
• El cos que avisa: L'esgotament, la irritabilitat o la necessitat d'aïllar-te són senyals que el teu sistema està sobrecarregat i necessita cura.
• El dret a l'autenticitat: Des de la filosofia, viure de manera autèntica no és un luxe; és una necessitat humana que també mereixes.

De l'esgotament a una vida més sostenible

No es tracta de deixar de cop totes les estratègies que et protegeixen, sinó de decidir conscientment quan les necessites i quan no.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Aprendrem a reconèixer els primers senyals de sobrecàrrega al cos per poder aturar-te abans d'arribar al límit.
• Entendre: Identificarem en quines situacions t'emmascares més, què et costa i què et protegeix.
• Passar a l'acció: Dissenyarem rutines de recuperació, adaptacions al teu entorn i espais segurs on puguis ser tu.