Estic sopant amb algú però la meva ment és a la feina o en el que he de fer demà.

Quan el cos hi és, però tu no

Estàs sopant amb la teva parella, amb amics o amb els teus fills. Somrius, assenteixes, respons. Però per dins estàs repassant el correu que has d'enviar demà, la reunió de la setmana vinent o les coses que no t'han donat temps de fer. Quan algú et pregunta alguna cosa, t'adones que no has sentit la meitat de la conversa.

Aquesta absència mental és cada vegada més habitual en un món que no s'atura mai. Però té un cost silenciós: les persones que estimes et senten lluny, i tu et perds els moments que, al cap i a la fi, donen sentit a tot l'esforç.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la indagació filosòfica, mirem per què ens costa tant estar on som:

• L'aquí i l'ara: És un dels pilars de la Gestalt; la vida només passa en el present, i quan hi som absents, deixem de viure-la de debò.
• La ment com a gestora d'amenaces: Pensar constantment en el que està pendent és una manera de sentir que ho tenim tot sota control, encara que ens robi el descans.
• L'atenció com a forma d'amor: Des de la filosofia, prestar atenció plena a algú és un dels regals més valuosos que podem fer; la presència és un acte de cura.

De la ment dispersa a la presència plena

No cal desconnectar del tot de les responsabilitats, sinó aprendre a deixar-les en el seu lloc per poder estar de debò amb els altres i amb tu.

En les nostres sessions, treballarem des de tres mirades:

• Sentir: Entrenarem l'atenció al cos i als sentits per tornar al present cada vegada que la ment marxi.
• Entendre: Explorarem què et porta a estar sempre pendent de la feina i quina por o exigència hi ha al darrere.
• Passar a l'acció: Crearem rituals de transició entre la feina i la vida personal, i espais lliures de pantalles per protegir els moments importants.