M'he mudat fa poc i em sento com un estrany/a en una ciutat on encara no conec ningú.

Quan has canviat de ciutat però encara no hi has arribat

La mudança ja està feta: les capses buides, l'adreça nova, potser una feina o una relació que t'hi ha portat. Però per dins encara no has aterrat. No tens un cafè de confiança, ningú a qui trucar per fer un pla improvisat, i els caps de setmana se't fan llargs. Enyores la gent, els llocs i fins i tot la persona que eres allà d'on vens.

Aquest desarrelament després d'una mudança és més comú del que sembla i sovint es viu en silenci, perquè des de fora tot sembla una oportunitat. Però canviar de lloc també és una petita pèrdua que demana temps i cura.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la reflexió filosòfica, entenem aquest moment com una transició que té les seves pròpies etapes:

• El dol pel que deixes: Tot canvi implica acomiadar-se d'alguna cosa; permetre't enyorar és part del procés d'arribar.
• El contacte amb el nou entorn: La Gestalt parla del contacte com la manera de trobar-nos amb el món; després d'una mudança, aquest contacte s'ha de reconstruir a poc a poc.
• La identitat en moviment: Canviar de lloc ens obliga a preguntar-nos qui som sense les referències de sempre, i això pot ser tan desconcertant com alliberador.

De l'estranyesa a la pertinença

Sentir-te a casa no passa de cop; es construeix amb petits vincles, rutines i espais que vas fent teus.

En el nostre procés de treball, avançarem des de tres mirades:

• Sentir: Donarem espai a l'enyorança i a la solitud, sense pressa per tapar-les ni culpa per sentir-les.
• Entendre: Explorarem què necessites per sentir-te arrelat/da i què vols portar de la teva vida anterior a la nova etapa.
• Passar a l'acció: Dissenyarem passos concrets per crear xarxa i rutines al nou lloc, al teu ritme i d'acord amb la teva manera de ser.