Des que hem tingut el nadó, la relació amb la meva parella s'ha convertit en una llista de tasques.

Quan la parella es converteix en un equip de logística

Abans parlàveu de tot, rèieu, fèieu plans. Ara les converses es redueixen a qui ha de fer el bany, qui s'aixeca a la nit o qui ha comprat els bolquers. El cansament és tan gran que qualsevol comentari es converteix en retret, i quan per fi teniu una estona, ningú té energia per a res més que dormir.

Aquest distanciament de parella després d'un nadó és molt més comú del que es diu. L'arribada d'un fill transforma les rutines, la identitat i el repartiment de càrregues, i si no se'n parla, la relació es pot anar buidant sense que ningú se n'adoni.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la reflexió filosòfica, mirem aquest moment de transició:

• De dos a tres: L'arribada d'un fill reorganitza tot el sistema familiar; la parella ha de trobar un nou lloc, no recuperar l'antic.
• El cansament que distorsiona: La manca de son i la sobrecàrrega fan que vegem l'altre com un rival en lloc d'un aliat.
• La càrrega invisible: Sovint un dels dos assumeix més tasques i més pensament organitzatiu; posar-ho en paraules és clau per evitar el ressentiment.

De la logística a la complicitat

Recuperar el vincle no vol dir tornar a ser com abans, sinó construir una nova manera de ser parella dins la família.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Donarem espai al cansament, la frustració i també l'enyor de la parella que éreu, sense culpabilitzar ningú.
• Entendre: Explorarem com s'han repartit les càrregues i les expectatives, i què necessita cadascú per sentir-se cuidat/da.
• Passar a l'acció: Acordarem petits espais de connexió i un repartiment més equilibrat que sigui sostenible en el dia a dia.