He perdut la fe que tenia i no sé què posar en aquest lloc.

Quan el que et sostenia deixa de fer-ho

Durant anys, la teva fe, religiosa, política o en una manera d'entendre el món, et donava respostes, comunitat i consol. Però alguna cosa ha canviat: una experiència dolorosa, noves preguntes o simplement el pas del temps. Ara les paraules que abans et reconfortaven sonen buides i sents un buit on abans hi havia certesa.

Aquesta pèrdua de fe es viu sovint com un dol silenciós. Pot portar culpa, por de decebre la família o la comunitat i una sensació de desorientació profunda: si allò en què creies ja no et serveix, on et recolzes ara?

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la indagació filosòfica, acompanyem aquesta transició amb respecte:

• Un dol com qualsevol altre: Perdre una creença també és perdre una part de la identitat i de la comunitat; mereix el mateix espai que qualsevol pèrdua.
• Les preguntes com a camí: Des de la filosofia, dubtar no és una traïció, sinó una manera de prendre's seriosament la recerca de la veritat.
• El sentit es pot construir: No cal tenir totes les respostes; podem cultivar un sentit propi a partir dels valors i les experiències que ens fan sentir vius.

Del buit a un sentit propi

No es tracta de convèncer-te de res, ni de recuperar la fe ni d'abandonar-la, sinó d'acompanyar-te a trobar on et vols recolzar ara.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Donarem espai a la tristesa, la culpa o el desconcert que acompanyen aquesta pèrdua, sense jutjar cap creença.
• Entendre: Explorarem què et donava la teva fe i quines preguntes estan obertes ara, amb l'ajuda de diferents tradicions de pensament.
• Passar a l'acció: T'ajudaré a identificar els valors, pràctiques i vincles que et poden sostenir en aquesta nova etapa.