Sento una pressió enorme per ser el suport econòmic de la família i em fa por no estar a l'alçada.

Quan sostenir la família et deixa sense aire

Fas números a final de mes, penses en la hipoteca, en els estudis dels fills, en què passaria si et quedessis sense feina. Encara que la teva parella també treballi, hi ha una veu interior que et diu que la responsabilitat última és teva. I aquesta pressió t'acompanya a tot arreu: a la feina, al llit, fins i tot de vacances.

Aquesta pressió per ser el sustentador és un dels mandats masculins més arrelats. Ens va ensenyar que un home de veritat és el que proveeix, i que fallar en això és fallar com a home. El resultat és una angoixa silenciosa que pocs s'atreveixen a compartir.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la reflexió filosòfica, mirem d'on ve aquest pes:

• El rol heretat: Moltes vegades repetim el model que vam veure en el nostre pare o avi, encara que el context actual sigui molt diferent.
• La vàlua lligada a proveir: Quan sentim que valem pel que aportem econòmicament, qualsevol amenaça a la feina es viu com una amenaça a la nostra identitat.
• Cuidar és molt més que pagar: Des de la filosofia, la cura inclou presència, escolta i temps compartit; ampliar aquesta mirada alleugereix la càrrega i enriqueix els vincles.

De la càrrega solitària a la responsabilitat compartida

Treure't aquest pes no vol dir desentendre't de la teva família, sinó sostenir-la d'una manera més sana per a tothom, i també per a tu.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Donarem lloc a la por i a la pressió que portes a dins, sovint sense haver-ho dit mai en veu alta.
• Entendre: Revisarem quines idees sobre ser home i ser pare t'estan exigint més del que pots sostenir.
• Passar a l'acció: Obrirem converses amb la teva parella sobre responsabilitats i expectatives, i buscarem un equilibri més just i realista.