Tinc mil projectes començats i cap d'acabat, i la gent pensa que és mandra.

Quan l'entusiasme no arriba fins al final

Comences amb una energia enorme: un curs nou, un projecte creatiu, una reforma, un negoci. Durant uns dies no penses en res més. Però de sobte l'interès s'esvaeix, apareix una altra idea brillant i el projecte anterior queda a mig fer. Al teu voltant hi ha llibretes començades, cursos pagats i plans abandonats, i la frase de sempre: “Si t'hi posessis de debò...”

Aquesta dificultat per acabar no sempre és mandra ni falta de voluntat. Sovint té a veure amb com funcionen l'atenció, la motivació i les funcions executives, especialment en persones neurodivergents. I sentir-se jutjat/da per això deixa una ferida profunda d'autoestima.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la indagació filosòfica, mirem aquesta dinàmica sense culpabilitzar-te:

• La motivació per interès: Moltes ments funcionen amb la novetat i la intensitat; quan l'estímul baixa, cal un altre tipus de suport per continuar.
• La ferida del judici: Haver escoltat tota la vida que ets mandrós/a o inconstant acaba fent que tu mateix/a t'ho creguis.
• Acabar no és l'únic valor: Des de la filosofia, també podem preguntar-nos què et va aportar cada projecte; no tot el que comences ha d'arribar al final per tenir sentit.

De la culpa a les estratègies que funcionen

No es tracta de forçar-te a ser una persona diferent, sinó de crear les condicions perquè la teva manera de funcionar et jugui a favor.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Reconeixerem què sents quan un projecte perd interès (avorriment, por, frustració) i com afecta la teva autoestima.
• Entendre: Explorarem el teu patró de motivació i distingirem els projectes que realment t'importen dels que només són novetat.
• Passar a l'acció: Crearem sistemes pràctics a la teva mida: dividir en passos curts, acompanyament extern, recompenses i terminis realistes.