Aquesta és una pregunta clau. Sovint, la paraula "teràpia" s'associa exclusivament a la psicologia clínica o a "curar" alguna cosa que està trencada. Des de la meva mirada humanista i integradora, la definició és una mica diferent.
Per a mi, un procés terapèutic no és el camí per "arreglar" una persona, perquè no crec que ningú estigui trencat. No és una consulta mèdica on jo dono un diagnòstic i tu reps un tractament.
Per a mi, un procés terapèutic és un viatge de retorn cap a un mateix, acompanyat i sostingut. El podríem definir a través d'aquests quatre eixos:
1. Un espai de pausa i seguretat
En un món que ens empeny a córrer i a produir, el procés terapèutic és un "parèntesi". Un lloc on pots deixar de banda les màscares i les expectatives socials per mirar, amb honestedat i sense judicis, què hi ha a sota del teu malestar.
2. L'art de fer-se les preguntes adequades
Més que donar-te respostes, la meva funció és ajudar-te a qüestionar les certeses que et limiten. Des de la filosofia, entenem que la crisi és una oportunitat per revisar els nostres valors: Aquesta vida és realment la que vull viure? Qui soc jo darrere d'aquest patiment?
3. La integració de totes les teves parts
Sovint vivim fragmentats: pensem una cosa, en sentim una altra i acabem fent-ne una de ben diferent. El procés terapèutic busca la integració. Es tracta d'escoltar el que diu el cos, validar el que sent l'emoció i posar-hi claredat des de la ment per recuperar la coherència interna.
4. El pas de la reacció a la resposta
Moltes vegades funcionem en "pilot automàtic", reaccionant a la vida segons ferides o patrons del passat. El procés serveix per guanyar consciència: quan entens per què fas el que fas, deixes de ser un esclau dels teus impulsos i comences a ser el creador de les teves decisions.
Un procés terapèutic és un acte de llibertat i responsabilitat. És el compromís de mirar de cara la teva realitat per poder-la transformar en una vida amb més sentit i presència.