Tinc una relació molt complicada amb la meva mare (o el meu pare) i cada trobada em deixa tocat/da.

Quan veure els pares et remou per dins

Hi vas amb bona intenció, però n'hi ha prou amb un comentari, una mirada o una pregunta per sentir-te jutjat/da, petit/a o furiós/osa. Tornes a casa esgotat/da, repassant la conversa i prometent-te que la propera vegada no et tocarà. Però torna a passar, i et preguntes per què encara t'afecta tant.

Una relació difícil amb la mare o el pare en l'edat adulta sol estar feta de ferides antigues, expectatives no complertes i rols que es repeteixen. Encara que siguem adults, davant dels pares sovint tornem a sentir-nos com quan érem petits.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la reflexió filosòfica, mirem aquest vincle des de l'arrel:

• Els assumptes pendents: La Gestalt parla de situacions no tancades que es reactiven a cada trobada; cal mirar-les per deixar de repetir-les.
• El fill que encara espera: Sovint seguim esperant el reconeixement o l'afecte que no vam rebre; acceptar-ho allibera molta energia.
• Veure els pares com a persones: Des de la filosofia, entendre la història i els límits dels nostres pares ens permet relacionar-nos-hi des de l'adult.

De la ferida a una relació adulta

No pots canviar els teus pares, però sí la manera com et relaciones amb ells i com et cuides en cada trobada.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Donarem espai a la ràbia, la tristesa o la culpa que es desperten en aquesta relació.
• Entendre: Explorarem quines expectatives i ferides antigues s'activen i quin rol tornes a ocupar quan hi ets.
• Passar a l'acció: Prepararem estratègies concretes: límits, temes que vols evitar o abordar, i maneres de recuperar-te després.