Me'n vaig al llit i el cap comença a repassar tot el que he fet "malament" durant el dia.

Quan el dia acaba però el cap no s'atura

T'estires al llit, cansat/da, amb ganes de dormir. Però just quan tot queda en silenci, comença la desfilada: aquella frase que no havies d'haver dit, l'error a la feina, la cara que va fer algú, el que hauries pogut fer millor. Els minuts passen i et trobes revivint escenes i imaginant converses, cada cop més despert/a i més dur/a amb tu mateix/a.

Aquest repàs nocturn és una forma de rumiació: la ment intenta resoldre, controlar o castigar allò que durant el dia no ha trobat espai per ser pensat amb calma. I el preu és un descans de mala qualitat i una autoestima que es va erosionant nit rere nit.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la indagació filosòfica, mirem què hi ha darrere d'aquest bucle:

• La necessitat de tancar: La ment torna a les situacions que han quedat obertes, com si buscant-hi una solució perfecta pogués quedar-se tranquil·la.
• El jutge interior: Darrere del repàs sovint hi ha una veu exigent que només compta errors i oblida tot el que has fet bé.
• L'error com a part de viure: Des de la filosofia, equivocar-nos no és una anomalia sinó una condició de tota vida activa; acceptar-ho alleugereix la càrrega.

Del bucle mental al descans

No es tracta de deixar de pensar, sinó de donar als teus pensaments un lloc i un moment que no et robin la son.

En les nostres sessions, treballarem des de tres mirades:

• Sentir: Aprendrem a baixar del cap al cos, amb la respiració i l'atenció a les sensacions, per trencar la inèrcia del pensament.
• Entendre: Posarem veu al jutge nocturn per descobrir què exigeix, d'on ve i què necessita per calmar-se.
• Passar a l'acció: Crearem un petit ritual de tancament del dia per deixar per escrit el que queda pendent i reconèixer també el que ha anat bé.