Tinc la sensació que la meva vida no deixarà cap empremta.

Quan sents que el teu pas pel món no compta

Veus persones que creen, que transformen, que sembla que deixaran alguna cosa. I tu, mirant la teva rutina, et preguntes què quedarà de tu quan no hi siguis. La feina es pot fer per qualsevol, els dies s'assemblen i tens la sensació que la teva vida és intercanviable, petita, insignificant.

Aquesta preocupació pel llegat apareix sovint a mitja vida o després d'una pèrdua. Pot generar angoixa, però també és una pregunta valuosa: ens obliga a pensar què considerem important i com volem que sigui la nostra contribució al món.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la indagació filosòfica, mirem què hi ha darrere d'aquesta inquietud:

• La comparació amb grans vides: Mesurar-nos amb èxits extraordinaris ens fa invisibles les empremtes quotidianes que deixem en els altres.
• L'empremta relacional: Molt del que deixem al món passa per com hem tractat, cuidat i acompanyat les persones del nostre voltant.
• La generativitat: Des de la filosofia i la psicologia del desenvolupament, el desig de transcendir és un motor sa que pot guiar decisions amb sentit.

De la insignificança a la contribució conscient

No cal fer coses extraordinàries per deixar empremta; cal viure de manera coherent amb allò que vols aportar.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Acollirem la inquietud i la tristesa que t'acompanyen, sense menysprear-les ni intentar calmar-les massa ràpid.
• Entendre: Farem visible l'empremta que ja deixes i explorarem quina és la contribució que realment vols fer.
• Passar a l'acció: Dissenyarem accions concretes, petites o grans, que et connectin amb aquest llegat en el teu dia a dia.