Soc el meu pitjor jutge i mai estic satisfet/a amb el que aconsegueixo, per molts èxits que tingui.

Quan cap èxit és mai suficient

Acabes un projecte, aconsegueixes un objectiu, reps una felicitació. Però la satisfacció dura poc: de seguida el teu cap busca l'error, el detall que podria haver sortit millor, la propera fita a assolir. Per molt que els altres reconeguin la teva feina, hi ha una veu interior que mai acaba d'aprovar-te: “Podries haver-ho fet millor.”

Aquesta autoexigència extrema sovint et porta lluny professionalment, però a un preu alt: cansament crònic, dificultat per descansar, por a equivocar-te i una sensació persistent de no ser mai prou.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la reflexió filosòfica, mirem què alimenta aquest jutge intern:

• La part que exigeix i la que obeeix: La Gestalt descriu el diàleg intern entre una veu que exigeix i una altra que intenta complir sense descans; mentre aquesta lluita segueixi oberta, cap resultat no la pot tancar.
• El valor condicionat: Si vas aprendre que l'estima o el reconeixement arribaven quan ho feies tot bé, és lògic que avui necessitis ser perfecte/a per sentir-te digne/a.
• L'oblit del camí: Viure només pendent del resultat ens priva de gaudir del procés, que és on realment passa la major part de la vida.

Del jutge implacable a l'aliat intern

No es tracta de deixar de tenir ambició, sinó de poder-la viure sense que et faci mal.

En les nostres sessions, treballarem des de tres mirades:

• Sentir: Aprendrem a reconèixer al cos la pressió de l'autoexigència i a donar espai a la part de tu que està cansada de no arribar mai.
• Entendre: Posarem veu al teu jutge intern per descobrir d'on ve, què pretén protegir i quines regles inamovibles t'imposa.
• Passar a l'acció: Practicarem maneres concretes de reconèixer els teus èxits, acceptar l'error i definir criteris de “prou bé” que et permetin descansar.