Quan la meva parella em demana que parli del que sento, em bloquejo totalment i acabo tancant-me en mi mateix.

Quan la pregunta “com estàs?” et deixa en blanc

La teva parella et nota estrany i et pregunta què et passa. Vol saber com et sents, què et preocupa. I tu, que segurament sí que sents alguna cosa, et quedes en blanc. Respons “res”, “estic bé” o canvies de tema. Si insisteix, et tanques encara més. Després notes la seva frustració i la distància que creix entre vosaltres, però no saps com sortir-ne.

Aquest bloqueig emocional no és indiferència ni falta d'amor. Sovint és la conseqüència de no haver après mai a posar paraules a les emocions, i de sentir que parlar-ne et deixa en un terreny desconegut i vulnerable.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la reflexió filosòfica, mirem què passa en aquests moments:

• Un vocabulari emocional per construir: Molts homes no vam aprendre a identificar ni a anomenar el que sentim; no és que no hi hagi res, és que no tenim paraules per dir-ho.
• La retirada com a protecció: Tancar-se és una manera de no exposar-se; la Gestalt ens ajuda a veure-ho com una defensa que es pot anar flexibilitzant.
• La intimitat com a risc compartit: Des de la filosofia, estimar implica deixar-se conèixer; obrir-se és un risc, però també és el que fa possible una relació profunda.

Del bloqueig a l'apropament

No has de convertir-te en algú que parla de sentiments a tota hora, sinó trobar la teva manera de compartir el que et passa.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Aprendrem a reconèixer al cos les emocions abans que es converteixin en bloqueig.
• Entendre: Explorarem què et fa por quan la teva parella et demana que t'obris i d'on ve aquest reflex de tancar-te.
• Passar a l'acció: Practicarem maneres senzilles de compartir el que sents, al teu ritme, perquè la conversa deixi de ser una amenaça.