Voldria deixar la meva feina i començar de nou, però em paralitza la por a fracassar o al "què diran".

Quan saps que vols marxar però no et mous

Fa temps que ho sents: aquesta feina ja no és per a tu. T'imagines fent una altra cosa, en un altre lloc, amb un altre ritme. Però cada vegada que t'hi acostes, apareixen les mateixes veus: “I si m'equivoco? I si no me'n surto? Què pensaran els altres si ho deixo tot?” I així passen els mesos, i a vegades els anys, amb el cos en un lloc i el cap en un altre.

Aquesta paràlisi davant del canvi professional no és covardia ni manca de voluntat. És el xoc entre dues necessitats legítimes: la de seguretat, que et diu que no arrisquis, i la de sentit, que et diu que no pots seguir així.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la indagació filosòfica, mirem què sosté aquest bloqueig:

• El fracàs com a sentència: Quan equivocar-se es viu com una prova de no valer, qualsevol decisió important es converteix en un examen massa arriscat.
• El pes del “què diran”: Moltes vegades la por no és tant a fracassar com a ser jutjat/da per haver deixat una feina estable o una carrera que els altres admiraven.
• La il·lusió de no decidir: Quedar-se també és una elecció; posar-hi consciència ens retorna la responsabilitat i també la llibertat sobre el propi camí.

De la por paralitzant al canvi conscient

Fer un canvi de rumb no vol dir saltar al buit, sinó construir un pont entre on ets i on vols arribar.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Donarem lloc a la por i al desig alhora, sense pressa per fer callar cap dels dos, per escoltar què et diu cadascun.
• Entendre: Aclarirem què és el que realment busques en un nou camí (sentit, llibertat, reconeixement, coherència) i quins valors vols que guiïn la teva decisió.
• Passar a l'acció: Dissenyarem un pla per etapes, amb passos petits i assumibles, que et permeti explorar el canvi sense posar en risc el que necessites.