Des que em van diagnosticar la malaltia, no sé com relacionar-me amb la meva nova realitat.

Quan un diagnòstic parteix la vida en un abans i un després

Fa poc tenies uns plans, unes rutines i una idea del teu futur. Ara hi ha visites mèdiques, tractaments, paraules noves i un cos que de vegades sents com un desconegut. La gent t'envolta amb bona voluntat, però sovint no saps què respondre quan et pregunten com estàs, perquè ni tu mateix/a ho saps del tot.

Adaptar-se a una malaltia crònica o greu no és només un procés mèdic. És també un procés emocional i existencial: hi ha por, ràbia, tristesa i moltes preguntes sobre qui ets ara i què és important per a tu.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la indagació filosòfica, acompanyem aquesta vivència des de diversos angles:

• El dol per la vida d'abans: Un diagnòstic sovint comporta pèrdues (de salut, de projectes, d'autonomia) que mereixen ser reconegudes i plorades.
• La relació amb el cos: La Gestalt posa el cos al centre; reconciliar-te amb ell, fins i tot quan et limita, és clau per no viure en guerra amb tu mateix/a.
• La fragilitat com a part de la condició humana: Des de la filosofia, la vulnerabilitat no és un error de la vida, sinó una de les seves veritats; mirar-la de cara pot obrir espais de sentit inesperats.

De la sacsejada a una nova manera d'habitar-te

No es tracta de forçar una actitud positiva, sinó de trobar la teva manera de viure aquesta etapa amb tanta pau i sentit com sigui possible.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Donarem lloc a totes les emocions que desperta la malaltia, sense jutjar-les ni amagar-les per protegir els altres.
• Entendre: Explorarem què ha canviat en la teva identitat i en els teus valors, i què vols preservar per sobre de tot.
• Passar a l'acció: Reorganitzarem el teu dia a dia, les teves relacions i els teus projectes a partir de la nova realitat, amb objectius realistes i amables.

Una nota important: aquest acompanyament és un complement emocional i existencial al teu tractament mèdic, mai un substitut. És important que segueixis les indicacions del teu equip sanitari i que els comuniquis també com et sents.