Ens costa molt tenir fills i el procés ens està afectant com a parella.

Quan el desig d'un fill es converteix en una prova constant

Calendaris, proves mèdiques, tractaments, esperes eternes i resultats que no arriben. Cada mes és una muntanya russa d'esperança i decepció. Al voltant tothom sembla tenir fills sense esforç, i les preguntes ben intencionades fan mal. Entre vosaltres, la intimitat s'ha convertit en una obligació i les converses giren sempre al voltant del mateix tema.

Les dificultats per tenir fills són una de les experiències més solitàries i doloroses per a moltes parelles. Afecten l'autoestima, el cos, la sexualitat i el vincle, i sovint cadascú les viu d'una manera diferent, cosa que pot generar distància.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la reflexió filosòfica, acompanyem aquest procés amb delicadesa:

• Dols que no es veuen: Cada intent fallit, cada pèrdua gestacional i cada projecte ajornat són dols reals que mereixen ser reconeguts.
• Dues maneres de viure-ho: És habitual que cada membre de la parella gestioni el dolor de manera diferent; entendre-ho evita retrets i solitud.
• El sentit més enllà del resultat: Des de la filosofia, podem preguntar-nos què significa per a vosaltres ser família i quins camins són possibles.

De la tensió a un camí compartit

No podem controlar el resultat, però sí la manera com el transitem junts i com cuidem el vincle mentrestant.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Obrirem espai a la tristesa, la ràbia, la por o la culpa que acompanyen aquest procés, sense jutjar-les.
• Entendre: Explorarem com ho viu cadascú, quines expectatives hi ha en joc i com està afectant la relació.
• Passar a l'acció: Buscarem maneres de protegir la parella, posar límits a l'entorn i prendre decisions sobre els propers passos.

Una nota important: aquest acompanyament és emocional i complementa el seguiment mèdic de la vostra unitat de reproducció; no el substitueix. Si l'angoixa o la tristesa són molt intenses, també és important que en parleu amb el vostre equip sanitari. L'acompanyament que t'ofereixo pot ser un bon complement, però no substitueix l'atenció sanitària.