Evito mirar-me al mirall perquè no em sento gens còmode amb la meva imatge actual.

Quan el mirall es converteix en un jutge

Evites les fotos, tries la roba per amagar-te i passes pel davant del mirall sense mirar-te, o mirant-te només per buscar el que no t'agrada. Hi ha dies que aquesta incomoditat condiciona els teus plans: anar a la platja, a una festa o a una cita es converteix en una font d'angoixa. El cos, que hauria de ser casa teva, es viu com un problema.

Aquest malestar amb la pròpia imatge va molt més enllà de l'aspecte físic. Sovint hi ha al darrere comparacions constants, comentaris rebuts al llarg de la vida i un ideal de bellesa impossible que acaba afectant l'autoestima i la manera com et relaciones.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la reflexió filosòfica, mirem què hi ha darrere d'aquesta incomoditat:

• El cos mirat des de fora: Quan ens mirem amb els ulls dels altres o dels ideals socials, deixem de viure el cos des de dins, com allò que sent, es mou i ens sosté.
• La imatge com a dipòsit de malestar: Moltes vegades el cos rep la crítica que en realitat va dirigida a altres aspectes de la vida que no ens agraden o no controlem.
• Bellesa i dignitat: Des de la filosofia, el valor d'una persona no es mesura per la seva aparença; recuperar aquesta mirada és un acte de llibertat davant d'uns cànons que canvien constantment.

Del rebuig a l'acceptació

No es tracta d'obligar-te a estimar cada part del teu cos, sinó de deixar de viure en guerra amb ell.

En el nostre procés de treball, avançarem des de tres mirades:

• Sentir: Reconnectarem amb el cos des de dins, a través de la respiració i el moviment, perquè no sigui només una imatge.
• Entendre: Explorarem d'on venen els judicis que fas sobre el teu cos i quins missatges vas rebre al llarg de la vida.
• Passar a l'acció: Practicarem gestos quotidians de cura i de presència que t'ajudin a tornar a ocupar el teu espai sense amagar-te.

Una nota important: si aquest malestar afecta la teva relació amb el menjar, l'exercici o la salut, és important que en parlis també amb el teu metge o amb un professional de la salut mental. L'acompanyament que t'ofereixo pot ser un bon complement, però no substitueix l'atenció sanitària.