El meu fill adolescent ja no em parla i no sé com tornar a connectar-hi.

Quan el teu fill es converteix en un desconegut

Fa no gaire t'ho explicava tot. Ara arriba a casa, saluda amb un murmuri i es tanca a l'habitació amb el mòbil. Si preguntes, respon amb monosíl·labs; si insisteixes, s'enfada. Et preguntes què ha passat, què has fet malament i si mai tornareu a tenir la complicitat d'abans.

Aquest distanciament adolescent forma part del procés natural de construir una identitat pròpia, però per als pares es pot viure com una pèrdua dolorosa. El repte no és tornar a la relació d'abans, sinó trobar-ne una de nova.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la reflexió filosòfica, mirem aquest canvi de vincle:

• Separar-se per créixer: L'adolescent necessita diferenciar-se dels pares per descobrir qui és; la distància no sempre és rebuig.
• El dol dels pares: També els pares viuen una pèrdua: la del nen petit que els necessitava i els explicava tot.
• Presència sense pressió: La Gestalt valora el contacte autèntic; sovint la connexió torna quan deixem de forçar-la i estem disponibles.

De la distància a un nou vincle

El teu fill continua necessitant-te, encara que no ho digui; el que canvia és la manera com et necessita.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Donarem espai a la tristesa, la por o la frustració que et genera aquest distanciament.
• Entendre: Entendrem què està vivint el teu fill en aquesta etapa i com influeixen les teves pròpies vivències adolescents.
• Passar a l'acció: Practicarem maneres d'apropar-te sense envair: moments compartits, escolta sense judici i límits clars i afectuosos.