He viscut tota la vida fent el que tocava com a home i ara, de cop, em pregunto: qui soc jo en realitat?

Quan el guió s'acaba i et preguntes qui ets

Vas estudiar el que tocava, vas trobar una bona feina, vas formar una família, vas complir. Durant anys no t'ho vas qüestionar: era el camí. Però ara, potser després d'un canvi, una pèrdua o simplement amb el pas del temps, apareix una pregunta incòmoda: “Tot això ho he triat jo, o ho he fet perquè era el que s'esperava d'un home?”

Aquesta crisi d'identitat masculina pot arribar a qualsevol edat i sovint s'amaga sota el cansament o la irritabilitat. És el moment en què el personatge que has representat ja no et serveix, i sents la necessitat de trobar-te a tu mateix sota tantes capes de “el que toca”.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la reflexió filosòfica, mirem aquesta pregunta com una porta:

• Els deures interioritzats: La Gestalt anomena introjectes les normes que hem empassat sense pair; moltes decisions vitals poden haver estat guiades per aquests mandats.
• L'autenticitat: Des de la filosofia existencial, la vida autèntica comença quan ens preguntem si vivim segons els nostres valors o segons el que “es fa”.
• No cal tirar-ho tot per la borda: Revisar la teva vida no vol dir rebutjar-la; vol dir apropiar-te'n, conservant el que és teu i transformant el que no.

Del que tocava al que tu tries

Descobrir qui ets no és un luxe ni una crisi de mitjana edat; és una oportunitat per viure la resta de la teva vida amb més sentit.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Escoltarem el malestar, el cansament o el buit que t'han portat fins aquí com a senyals valuosos.
• Entendre: Revisarem les decisions que has pres i els mandats que les han guiat, per distingir el que és teu del que és heretat.
• Passar a l'acció: Explorarem amb calma canvis concrets, petits o grans, que et permetin viure de manera més coherent amb qui ets.