Em costa connectar emocionalment amb les dones; sento que només sé relacionar-me a través de la broma o la superficialitat.

Quan la broma és l'única porta que saps obrir

Ets enginyós, tens conversa, saps trencar el gel. Però quan una relació amb una dona (una amiga, una companya, una parella) demana més profunditat, et sents fora de lloc. Canvies de tema, fas una broma, et refugies en la superficialitat. I després et quedes amb la sensació que no has sabut mostrar qui ets, ni conèixer de debò l'altra persona.

Aquesta dificultat per connectar emocionalment té molt a veure amb com vam aprendre a relacionar-nos. A molts homes ens van ensenyar a competir, a seduir o a fer gràcia, però molt poc a escoltar, a compartir vulnerabilitat i a sostenir una conversa íntima.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la indagació filosòfica, mirem què hi ha darrere d'aquesta distància:

• L'humor com a escut: La broma permet estar a prop sense exposar-se; la Gestalt ens ajuda a reconèixer quan l'utilitzem per evitar el contacte real.
• La por a ser vist: Mostrar el que sentim ens fa vulnerables al rebuig; mantenir-nos a la superfície és una manera de protegir-nos.
• La trobada entre iguals: Des de la filosofia, una relació autèntica és un diàleg entre dues persones senceres, no un joc de papers o d'estratègies.

De la superficialitat a la connexió

No has de deixar de ser divertit; es tracta de poder anar més enllà quan la relació ho demana.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Observarem què et passa per dins quan una conversa es torna més íntima i quina incomoditat hi apareix.
• Entendre: Explorarem els models de relació amb les dones que has après i les creences que els sostenen.
• Passar a l'acció: Practicarem l'escolta, la pregunta sincera i la manera de compartir alguna cosa teva, per construir vincles més profunds.