Quan em sento trist o frustrat, l'única emoció que em surt expressar és la ràbia o la irritabilitat.

Quan tot el que sents surt en forma de ràbia

Estàs trist per una pèrdua, decebut amb tu mateix o preocupat per alguna cosa que no controles. Però el que surt a fora no és tristesa ni por: és un to de veu brusc, una porta que es tanca amb força o una irritabilitat que esquitxa tothom qui tens a prop. Després et quedes amb la sensació que ningú no t'entén, i potser tu tampoc no acabes d'entendre't.

Molts homes hem après que la ràbia és l'única emoció permesa. Plorar o mostrar-se fràgil era de dèbils; enfadar-se, en canvi, era acceptable. El resultat és un llenguatge emocional molt reduït que ens allunya de les persones que estimem i de nosaltres mateixos.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la reflexió filosòfica, mirem què s'amaga darrere d'aquesta ràbia:

• L'emoció de recanvi: La ràbia sovint cobreix altres emocions més vulnerables, com la tristesa, la por o la vergonya, que no vam aprendre a expressar.
• El mandat de la duresa: Frases com “els homes no ploren” queden gravades com a regles internes que continuen actuant encara que ja no hi creguem.
• La força de la vulnerabilitat: Des de la filosofia, reconèixer la pròpia fragilitat no és debilitat, sinó una forma de coratge i d'honestedat amb un mateix.

De la ràbia a la paraula

No es tracta d'eliminar la ràbia, que té la seva funció, sinó de recuperar totes les altres emocions que han quedat amagades sota seu.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Aprendrem a detectar al cos què hi ha just abans de l'enuig: un nus, un pes al pit, un buit a l'estómac.
• Entendre: Posarem nom a les emocions que hi ha sota la ràbia i explorarem per què vas aprendre a amagar-les.
• Passar a l'acció: Practicarem maneres concretes de dir el que sents (estic trist, tinc por, em sento decebut) amb les persones del teu entorn.