Em passo hores mirant el mòbil o sèries només per no haver de pensar en el que em preocupa.

Quan la pantalla és el refugi

Arribes a casa i el primer que fas és agafar el mòbil. Un vídeo, un altre, les xarxes, una sèrie que enllaça amb el capítol següent. Quan te n'adones, han passat hores i ja és tard. No és que t'ho estiguis passant especialment bé; és que, mentre la pantalla està encesa, no has de pensar en aquella conversa pendent, en aquella decisió que vas ajornant o en aquell malestar que no saps com abordar.

Aquesta evitació a través de les pantalles és un recurs molt humà per calmar l'angoixa. Però el que no es mira no desapareix: es queda esperant, i sovint torna amb més força just quan apagues el llum.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la reflexió filosòfica, mirem què hi ha darrere d'aquesta desconnexió:

• La deflexió: La Gestalt anomena així les maneres que tenim d'esquivar el contacte amb el que ens incomoda; les pantalles en són avui una de les més eficaces.
• L'alleujament que no descansa: La distracció calma momentàniament, però no ofereix el repòs real que dona haver afrontat el que ens preocupa.
• El valor de l'avorriment i el silenci: Des de la filosofia, els moments sense estímuls són els que permeten pensar, sentir i trobar sentit; evitar-los ens allunya de nosaltres mateixos.

De la fugida a la presència

No es tracta de prohibir-te el mòbil ni les sèries, sinó de recuperar la llibertat d'escollir quan i per què les fas servir.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Aprendrem a quedar-nos uns instants amb la incomoditat abans d'agafar el mòbil, per descobrir què hi ha a sota.
• Entendre: Posarem nom a les preocupacions que estàs evitant i explorarem per què et resulta tan difícil mirar-les.
• Passar a l'acció: Abordarem aquestes preocupacions pas a pas i crearem hàbits que t'ajudin a desconnectar de les pantalles i reconnectar amb tu.