No sé què m'agrada de debò; sempre m'he adaptat al que volien els altres.

Quan no saps respondre a “què et ve de gust?”

Algú et pregunta on vols anar a sopar, quina pel·lícula vols veure o què faries amb un dia lliure, i et quedes en blanc. T'és més fàcil saber què volen els altres que no pas què vols tu. Has passat tant de temps adaptant-te, complaent i fent el que tocava, que el teu propi desig s'ha anat apagant fins a fer-se gairebé invisible.

Aquesta desconnexió del propi desig és habitual en persones que han après a cuidar, a no molestar o a encaixar. Pot semblar una qüestió petita, però afecta decisions grans: la feina, la parella, la manera de viure.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la reflexió filosòfica, mirem com s'ha anat silenciant la teva veu:

• L'adaptació com a supervivència: Ajustar-te als altres et va protegir en algun moment; reconèixer-ho ajuda a deixar-ho anar sense culpa.
• La confluència: La Gestalt descriu com, quan ens fusionem massa amb els altres, perdem el contacte amb les nostres necessitats.
• Conèixer-se a un mateix: Des de la filosofia clàssica, saber què desitgem és la base per viure una vida pròpia i no prestada.

De l'adaptació al desig propi

Redescobrir el que t'agrada és un procés d'exploració, no un examen; es fa a poc a poc, amb curiositat.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Aprendrem a notar al cos els senyals d'agrat i de rebuig, que sovint parlen abans que la ment.
• Entendre: Explorarem en quins moments vas deixar d'escoltar-te i quines creences et fan prioritzar els altres.
• Passar a l'acció: Proposarem petits experiments per provar coses noves i triar segons el que tu sents, no el que s'espera.