Em costa reconèixer les meves virtuts; només veig els meus defectes.

Quan el teu mirall interior només mostra el que falla

Si algú et fa un elogi, el treus importància o en desconfies. Si et pregunten quines són les teves virtuts, et quedes en blanc, però podries fer una llista llarga dels teus defectes. Recordes cada error, cada comentari negatiu, cada vegada que no vas estar a l'altura, i en canvi oblides de seguida el que fas bé.

Aquesta mirada autocrítica sol tenir arrels profundes: entorns exigents, comparacions constants o missatges rebuts de petits. Amb el temps, es converteix en un filtre que distorsiona la imatge que tens de tu i et resta confiança en tots els àmbits.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la reflexió filosòfica, mirem com s'ha construït aquesta mirada:

• La veu crítica interioritzada: Moltes de les crítiques que ens fem són veus d'altres que vam fer nostres sense adonar-nos-en.
• El fons i la figura: La Gestalt explica que veiem el que posem en primer pla; si només enfoquem els defectes, les virtuts queden al fons.
• Conèixer-se amb justícia: Des de la filosofia, conèixer-se a un mateix implica veure tant les llums com les ombres, no només una part.

De l'autocrítica a l'autoreconeixement

No es tracta de negar els teus límits, sinó d'aprendre a veure també tot el que tens de valuós.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Notarem com reacciona el teu cos quan reps un elogi o quan et critiques, i aprendrem a sostenir el reconeixement.
• Entendre: Identificarem d'on ve la teva veu crítica i en revisarem els judicis més habituals.
• Passar a l'acció: Practicarem exercicis concrets per reconèixer els teus encerts i les teves qualitats en el dia a dia.