Sento que la meva parella té el control sobre el meu estat d'ànim: si està bé, jo estic bé; si està malament, m'enfonso.

Quan el seu estat d'ànim marca el teu dia

N'hi ha prou amb un to de veu més sec, un silenci a l'hora de sopar o un missatge sense resposta perquè tot el teu cos s'activi. Comences a analitzar què ha passat, què has fet malament i com ho pots arreglar. Si la teva parella està bé, respires alleujat/da; si està malament, t'enfonses amb ella.

Aquesta dependència emocional sovint es viu com una forma d'amor intens o d'empatia. Però quan el teu estat d'ànim queda en mans de l'altre, deixes de viure la teva pròpia vida emocional i et converteixes en un termòmetre pendent de la temperatura de la relació. Amb el temps, això us esgota a tots dos i et deixa una sensació de fragilitat constant.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la reflexió filosòfica, mirem què sosté aquesta fusió emocional:

• La confluència: En termes gestàltics, és quan els límits entre tu i l'altre es desdibuixen i ja no saps on acaba el que sents tu i on comença el que sent la teva parella.
• La seguretat posada fora: Si en algun moment vas aprendre que el teu benestar depenia de tenir contents els altres, és lògic que avui busquis la calma en l'estat d'ànim de qui estimes.
• L'amor confós amb la responsabilitat: Estimar no vol dir carregar amb les emocions de l'altre ni haver de resoldre-les; cadascú és el custodi del seu propi món intern.

De la fusió a la trobada

Recuperar el teu centre no vol dir estimar menys ni distanciar-te, sinó poder estar al costat de l'altre sense perdre't a tu.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Aprendrem a reconèixer al cos el moment en què el teu estat d'ànim s'enganxa al de l'altre, per poder tornar a tu abans d'enfonsar-te.
• Entendre: Explorarem d'on ve aquesta necessitat de vigilar el benestar de la parella i quina por s'hi amaga a sota: l'abandonament, el conflicte o no ser prou.
• Passar a l'acció: Construirem petits espais d'autonomia emocional (rutines, vincles i activitats pròpies) que et sostinguin independentment de com estigui l'altre.