Si no puc fer una cosa de manera perfecta, prefereixo no intentar-la o la vaig posposant.

Quan el llistó tan alt t'impedeix començar

Tens un projecte, una idea, una tasca important. Saps que la podries fer, però abans de començar ja t'imagines totes les maneres en què pot sortir malament. Així que ho deixes per a demà, i després per a la setmana vinent. Mentrestant, la tasca pendent pesa cada dia una mica més, i amb ella la sensació de no estar a l'altura.

Aquest perfeccionisme paralitzant sovint es confon amb mandra o desorganització. Però en el fons hi ha por: a equivocar-te, a no ser prou bo/na, a exposar-te a la crítica. Posposar es converteix en una manera de protegir-te d'aquest risc.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la indagació filosòfica, mirem què sosté aquest bloqueig:

• El valor lligat al resultat: Quan sentim que el que fem defineix qui som, cada tasca es converteix en un judici sobre nosaltres mateixos.
• La procrastinació com a protecció: No fer res evita el risc de fer-ho malament; és una solució que alleuja a curt termini però que alimenta la frustració.
• L'elogi de l'imperfecte: Des de la filosofia, totes les obres humanes són inacabades; acceptar-ho no és conformisme, sinó la condició per poder crear i créixer.

De la perfecció impossible al moviment possible

Fer les coses “prou bé” no és renunciar a la qualitat, sinó permetre't avançar i aprendre pel camí.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Reconeixerem la por i la tensió que apareixen davant d'una tasca, i aprendrem a sostenir-les sense fugir.
• Entendre: Explorarem d'on ve la teva exigència de perfecció i què creus que passaria si t'equivoquessis.
• Passar a l'acció: Dividirem els projectes en passos petits i assumibles i practicarem l'art de començar abans de sentir-te preparat/da.