Em fa por jubilar-me perquè sento que la meva vàlua desapareixerà quan deixi de treballar.

Quan deixar de treballar fa més por que il·lusió

Durant dècades, la feina ha marcat els teus horaris, les teves relacions i bona part de la teva identitat. Quan algú et preguntava qui eres, la resposta començava per la teva professió. Ara que la jubilació és a prop, en lloc de sentir alleujament, et ve vertigen: “Què faré amb tant de temps? Seré útil per a algú? Qui seré quan ja no sigui el que he estat sempre?”

Aquesta por a la jubilació és molt més freqüent del que sembla. No és només un canvi d'agenda, sinó una transició vital profunda que posa en qüestió el sentit, el reconeixement i el lloc que ocupes al món.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la indagació filosòfica, mirem aquesta etapa com un pas que es pot preparar i viure amb consciència:

• La identitat lligada al rol: Quan ens hem definit durant anys per la feina, deixar-la pot semblar que ens deixa sense nom; és el moment de descobrir què hi ha de nosaltres més enllà del rol.
• La vàlua entesa com a utilitat: Hem après a mesurar-nos per allò que produïm; la filosofia ens recorda que el valor d'una vida no es redueix al seu rendiment.
• El temps com a espai de llibertat: El temps lliure pot espantar si no té direcció, però també pot ser l'oportunitat de viure d'acord amb el que ara és important per a tu.

Del buit del rol a una nova etapa amb sentit

La jubilació no és el final de la teva contribució, sinó el començament d'una manera diferent i més lliure de ser-hi.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Acollirem la por, la tristesa i també les ganes que desperta aquest canvi, perquè puguis viure'l amb més calma.
• Entendre: Explorarem quins valors, talents i interessos et defineixen més enllà de la feina i què vols que doni sentit als teus propers anys.
• Passar a l'acció: Dissenyarem una transició gradual amb projectes, rutines i vincles que t'ajudin a començar aquesta etapa amb propòsit.