No sé posar límits al meu cap i acabo fent hores extres que ningú m'ha demanat realment.

Quan la jornada no s'acaba mai

Són les set de la tarda i encara ets a la feina. Ningú t'ha dit que et quedis, però tampoc no t'atreveixes a marxar. Respons correus a la nit, acceptes encàrrecs d'última hora i, quan el teu cap et demana alguna cosa, el “sí” et surt abans de pensar si realment pots. Al final, les hores extres s'han convertit en la teva jornada normal.

Aquesta dificultat per posar límits a la feina sovint es confon amb compromís o responsabilitat. Però darrere hi sol haver por: a semblar poc implicat/da, a perdre la confiança del cap o a quedar en evidència. I mentrestant, el teu temps i la teva salut van quedant en segon pla.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la reflexió filosòfica, mirem què hi ha darrere d'aquest “sí” automàtic:

• La necessitat de demostrar: Quan sentim que hem de guanyar-nos constantment el lloc, l'esforç extra es converteix en una assegurança contra el rebuig.
• L'autoritat amb ressons antics: La relació amb el cap pot reactivar maneres de relacionar-nos amb l'autoritat que vam aprendre de petits, com obeir per no decebre.
• El límit com a acte de respecte: Posar límits no és manca de compromís; és la manera de cuidar la feina ben feta i la persona que la fa.

De la disponibilitat total al compromís sostenible

Aprendre a dir “fins aquí” no et farà menys professional; et farà més clar/a, més fiable i molt més sostenible a llarg termini.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Reconeixerem la incomoditat i la culpa que apareixen quan penses a dir que no, i aprendrem a sostenir-les sense cedir.
• Entendre: Explorarem quines creences sobre el treball, el reconeixement i l'autoritat et porten a estar sempre disponible.
• Passar a l'acció: Prepararem converses i frases concretes per negociar prioritats, desconnectar en acabar la jornada i defensar el teu temps amb assertivitat.