Vull fer un projecte personal però sempre trobo una excusa per ajornar-lo.

Quan el teu somni sempre queda per a l'any que ve

Fa anys que hi penses: escriure un llibre, aprendre a tocar un instrument, muntar un petit negoci, fer aquell viatge. Hi ha moments que t'hi poses de debò a imaginar-ho, però sempre apareix alguna cosa més urgent: la feina, la família, els diners, el cansament. I l'any s'acaba, i el projecte continua al calaix.

Aquest ajornament dels projectes personals sovint té a veure amb la por: a no fer-ho prou bé, a descobrir que no era per tant o a haver de canviar coses de la teva vida. Mentre queda en el futur, el somni està protegit; però també es va apagant.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la indagació filosòfica, mirem què hi ha darrere de les excuses:

• Les excuses com a protecció: Darrere del “no tinc temps” sovint s'amaga la por al fracàs o al judici dels altres.
• El desig que demana espai: La Gestalt dona valor a les necessitats que tornen una vegada i una altra; si el projecte persisteix, és que és important per a tu.
• Viure ara, no després: Des de la filosofia, la vida no és un assaig; posposar indefinidament el que ens dona sentit és una manera subtil de no viure-la.

De l'ajornament a l'acció

No cal deixar-ho tot per començar el teu projecte; cal donar-li un lloc petit però real a la teva setmana.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Connectarem amb la il·lusió i també amb la por que et desperta el projecte, per deixar de fugir-ne.
• Entendre: Revisarem les excuses habituals per distingir els obstacles reals dels que són pors disfressades.
• Passar a l'acció: Definirem un primer pas concret i un espai fix a l'agenda per anar construint el projecte de manera sostenible.