He tornat a viure a casa dels pares i em sento com si hagués fracassat.

Quan tornar a casa sembla un pas enrere

Una separació, la pèrdua de la feina, el preu dels lloguers o un moment de salut t'han portat de nou a casa dels pares. Tornes a dormir a la teva habitació d'adolescent, a conviure amb les seves normes i a respondre a preguntes que creies superades. I per dins ressona una veu: “A la meva edat, i encara aquí.”

Tornar a casa dels pares en l'edat adulta és cada vegada més comú, però sovint es viu amb vergonya i sensació de fracàs. A més, conviure de nou pot reactivar rols i conflictes antics que fan més difícil sentir-se adult/a.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la reflexió filosòfica, mirem aquesta etapa amb una altra perspectiva:

• El fracàs com a relat: La sensació de fracàs depèn de la història que ens expliquem; moltes trajectòries vitals no són lineals.
• Els rols que tornen: Conviure amb els pares pot fer-te tornar a sentir-te fill/a petit/a; cal construir una convivència entre adults.
• Una pausa, no una derrota: Des de la filosofia, els moments de replegament poden ser oportunitats per reorientar-se i prendre impuls.

De la vergonya a una etapa amb sentit

Aquesta situació no defineix qui ets; pot ser el temps que necessites per reconstruir-te i decidir el teu proper pas.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Donarem espai a la vergonya, la tristesa o la frustració que et genera aquesta situació.
• Entendre: Revisarem el relat de fracàs i les expectatives que el sostenen, i entendrem què et va portar fins aquí.
• Passar a l'acció: Acordarem normes de convivència adultes i un pla concret per a la teva propera etapa.