Sento que la meva vàlua personal depèn exclusivament dels meus èxits laborals o de quants diners guanyo.

Quan la teva vàlua cap en una nòmina

Quan les coses van bé a la feina, et sents fort, segur, digne. Però n'hi ha prou amb un projecte que fracassa, un ascens que no arriba o un mes de menys ingressos perquè tot s'ensorri per dins. Et compares amb els companys, amb els amics, amb el teu pare, i sempre hi ha una xifra o un càrrec que et diu si estàs a l'altura o no.

Aquesta identitat construïda sobre l'èxit és un dels pilars de la masculinitat tradicional. Ens va ensenyar que un home val pel que aconsegueix i pel que aporta. Però una autoestima que depèn d'una cosa tan inestable com la feina o els diners és, per definició, fràgil.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la reflexió filosòfica, mirem què hi ha darrere d'aquesta equació:

• Ser i tenir: Des de la filosofia, confondre el que som amb el que tenim ens fa esclaus de la por a perdre-ho; recuperar la diferència ens allibera.
• L'aprovació com a combustible: Moltes vegades l'èxit és la manera que vam trobar de guanyar-nos el reconeixement que necessitàvem, potser del pare o de l'entorn.
• Les altres dimensions de la vida: La Gestalt ens convida a mirar la persona sencera: vincles, cos, creativitat, sentit; quan tot gira al voltant de la feina, la resta s'apaga.

Del valor condicionat a la dignitat pròpia

Pots continuar sent ambiciós i alhora sentir que vals pel que ets, no només pel que aconsegueixes.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Explorarem què et passa per dins quan les coses no van bé a la feina, i aprendrem a sostenir-ho sense enfonsar-te.
• Entendre: Revisarem d'on ve aquesta necessitat de demostrar i quines expectatives estàs intentant complir.
• Passar a l'acció: Cultivarem àrees de la teva vida que t'aportin sentit i satisfacció més enllà de l'èxit professional.