Passo massa estona mirant la vida "perfecta" dels altres a Instagram i sentint-me inferior.

Quan l'aparador dels altres fa petita la teva vida

Viatges increïbles, cossos impecables, parelles felices, èxits professionals, cases de revista. Uns minuts a Instagram i, sense adonar-te'n, la teva vida et sembla grisa i insuficient. Saps que el que veus és una selecció dels millors moments, però tot i així no pots evitar comparar-te i sortir-ne perdent.

Aquesta comparació a les xarxes socials erosiona a poc a poc l'autoestima i la satisfacció amb el que tens. Converteix la vida en una competició invisible on sempre hi ha algú que sembla anar per davant, i et desconnecta del que realment et fa feliç.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la reflexió filosòfica, mirem què passa quan ens mesurem amb els altres:

• El fons i la figura: La Gestalt explica que veiem el que posem en primer pla; a les xarxes, la figura és sempre l'èxit dels altres i el fons, les nostres mancances.
• El desig mimètic: Des de la filosofia, sabem que sovint desitgem coses perquè les desitgen els altres; preguntar-nos què volem de debò ens allibera de desitjos prestats.
• La realitat sense filtres: Tota vida té llums i ombres; comparar la teva realitat completa amb l'aparador dels altres és una comparació impossible de guanyar.

De la comparació a la valoració pròpia

No es tracta de renunciar a les xarxes, sinó de deixar que siguin una eina i no un mirall que et jutja.

En el nostre procés de treball, avançarem des de tres mirades:

• Sentir: Observarem com et sents abans i després de fer servir les xarxes, per prendre consciència del seu efecte real.
• Entendre: Explorarem quines inseguretats es desperten amb la comparació i quins són els teus valors i desitjos autèntics.
• Passar a l'acció: Establirem límits d'ús que et cuidin i cultivarem activitats i vincles que t'omplin sense necessitat de mostrar-los.