Encara sento que he de demanar "permís" als meus pares per prendre decisions sobre la meva vida.

Quan la teva vida encara passa pel filtre dels pares

Tens una feina, una casa, potser fins i tot una família pròpia. Però quan has de prendre una decisió important (canviar de feina, mudar-te, començar o acabar una relació, educar els teus fills a la teva manera), el primer que t'apareix al cap és: “Què en diran els meus pares?” I sovint, abans de decidir, ja els ho has consultat, o has renunciat a fer-ho per no haver de donar explicacions.

Aquesta necessitat d'aprovació parental no té a veure amb l'edat, sinó amb un vincle que no ha acabat de fer el pas cap a l'etapa adulta. El resultat és una vida que se sent prestada: viscuda amb responsabilitats d'adult, però amb la llibertat d'algú que encara espera permís.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la indagació filosòfica, mirem què manté aquest lligam:

• La lleialtat invisible: Moltes vegades no decidim per nosaltres perquè, en el fons, sentim que diferenciar-nos dels pares és trair-los o fer-los mal.
• Els mandats heretats: La Gestalt anomena introjectes les normes i creences que vam empassar sense pair; segueixen parlant amb la veu dels pares, encara que ells ja no diguin res.
• La por a la llibertat: Decidir per un mateix també vol dir assumir-ne les conseqüències; a vegades, demanar permís és una manera de no haver de carregar amb aquesta responsabilitat.

De la dependència a l'autoria de la teva vida

Fer-te càrrec de les teves decisions no vol dir trencar amb la teva família, sinó transformar el vincle perquè sigui una relació entre adults.

En les nostres sessions, treballarem des de tres mirades:

• Sentir: Acollirem la culpa i la por que apareixen quan penses a decidir pel teu compte, sense deixar que siguin elles les que triïn.
• Entendre: Identificarem quines idees sobre el que “s'ha de fer” són realment teves i quines són una herència que ja no et serveix.
• Passar a l'acció: Assajarem converses i decisions concretes per començar a comunicar les teves eleccions amb respecte, sense demanar permís ni justificar-te.