Sento que coses que em van passar a la infància encara condicionen com em relaciono avui.

Quan el passat es cola en les relacions d'avui

Reacciones amb una intensitat que no acabes d'entendre: una crítica et fa sentir petit/a, una absència et genera pànic, la proximitat t'incomoda o necessites tenir-ho tot sota control. Amb el temps comences a veure-hi un fil comú i a sospitar que moltes d'aquestes reaccions no neixen del present, sinó d'experiències de la teva infància que mai no es van poder elaborar.

Aquestes ferides de la infància no et defineixen ni et condemnen. Són maneres que vas aprendre per protegir-te en un moment en què no tenies altres recursos, i que avui potser ja no et serveixen.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la reflexió filosòfica, mirem la nostra història sense quedar-nos atrapats en ella:

• Els ajustaments creatius: La Gestalt entén que de petits vam fer el millor que vam poder per adaptar-nos; reconèixer-ho ens permet mirar el passat amb comprensió i no amb culpa.
• El passat present: El que no es va poder sentir o expressar segueix actiu i es reactiva en situacions que ens recorden aquelles vivències.
• La llibertat de reescriure: Des de la filosofia, no podem canviar el que ens va passar, però sí el significat que li donem i la manera com hi responem avui.

De la repetició a la llibertat de triar

Comprendre d'on venen les teves reaccions no és buscar culpables, sinó recuperar la capacitat de decidir com vols relacionar-te.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Ens aproparem amb cura a les emocions antigues que encara es desperten, des d'un espai segur i al teu ritme.
• Entendre: Identificarem els patrons que es repeteixen en les teves relacions i la funció que van tenir en la teva història.
• Passar a l'acció: Assajarem noves maneres de respondre en les situacions que t'activen, per construir vincles més segurs i satisfactoris.