Tinc molts amics de tota la vida, però no m'atreveixo a explicar-los què em passa realment per dins.

Quan amb els amics es parla de tot menys de tu

Us coneixeu des de fa anys. Heu compartit partits, viatges, celebracions i moltes rialles. Però quan les coses van malament (una separació, problemes a la feina, una angoixa que no et deixa dormir) no saps com treure-ho. La conversa sempre acaba girant cap al futbol, la feina o les bromes de sempre, i tu te'n tornes a casa amb el mateix pes amb què havies arribat.

Aquesta soledat entre amics és molt freqüent entre homes. Tenim xarxa, però sovint no l'utilitzem per al que és important, perquè vam aprendre que explicar els problemes era carregar els altres o mostrar-se feble.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la indagació filosòfica, mirem per què ens costa obrir-nos:

• L'autosuficiència apresa: Molts homes vam créixer amb la idea que els problemes es resolen sol, i demanar ajuda ens fa sentir que fallem.
• El contacte que no arriba: La Gestalt parla de les interrupcions del contacte; sabem estar junts, però no sempre ens deixem tocar per l'altre.
• L'amistat com a refugi: Des d'Aristòtil, l'amistat veritable és aquella on podem mostrar-nos tal com som; recuperar aquest sentit transforma els vincles.

Del silenci a la confiança

No cal convertir cada trobada en una sessió de confidències, sinó obrir petites escletxes on puguis compartir el que et passa.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Explorarem què et passa per dins quan penses a explicar els teus problemes als amics: vergonya, por, incomoditat.
• Entendre: Revisarem les creences sobre la masculinitat i l'amistat que et porten a callar.
• Passar a l'acció: Buscarem maneres senzilles i realistes de començar a obrir-te amb els amics en qui més confies.