Vull ser un pare present i afectuós, però acabo repetint els patrons freds i distants que vaig viure amb el meu pare.

Quan et sents la veu del teu pare

T'havies promès que series diferent: més present, més afectuós, més pacient. I en molts moments ho aconsegueixes. Però de sobte, en una discussió o en un moment de cansament, et surt el to fred, la distància o la duresa que vas viure de petit. Et sents la veu del teu pare a la teva boca, i això et fa mal.

Aquesta repetició de patrons familiars no és un fracàs personal. És el pes d'un model après en el cos molt abans que poguéssim triar. La bona notícia és que prendre'n consciència ja és el primer pas per transformar-lo.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la reflexió filosòfica, mirem com s'hereten les maneres de ser pare:

• Els models introjectats: El que vam viure de petits queda gravat com una manera “natural” de fer, que reapareix sobretot en moments d'estrès.
• La ferida del fill: Per ser el pare que vols, sovint cal mirar primer el nen que vas ser i el que et va faltar.
• La paternitat com a creació: Des de la filosofia, no estem condemnats a repetir; podem reconèixer el que hem rebut, agrair-ne el que serveix i deixar anar el que no.

De la repetició a una paternitat conscient

Ser el pare que vols no vol dir ser perfecte, sinó poder adonar-te'n, reparar i seguir aprenent amb els teus fills.

En les nostres sessions, treballarem des de tres mirades:

• Sentir: Explorarem el que et desperta la relació amb el teu pare i les emocions que s'activen en els moments difícils amb els teus fills.
• Entendre: Identificarem els patrons heretats i els moments concrets en què apareixen.
• Passar a l'acció: Construirem noves maneres de respondre, de mostrar afecte i de reparar després d'un mal moment.