Reacciono amb una ràbia desproporcionada davant de petits inconvenients del dia a dia.

Quan una petitesa encén un incendi

Un cotxe que no arrenca al semàfor, una cua al súper, un objecte que cau a terra. Coses sense importància que, de sobte, et provoquen una ràbia intensa: tens el cor accelerat, la mandíbula tensa i unes ganes enormes d'explotar. Després, quan tot s'ha calmat, et preguntes per què has reaccionat d'aquesta manera i et sents malament amb tu mateix/a.

Aquesta ràbia desproporcionada sovint té poc a veure amb el que l'ha desencadenada. És com una olla a pressió: quan durant molt de temps s'acumulen frustracions, límits trepitjats o emocions no expressades, qualsevol detall pot ser el que la fa saltar.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la reflexió filosòfica, ens apropem a la ràbia sense jutjar-la:

• La ràbia com a energia de límit: En el seu origen, la ràbia ens avisa que alguna cosa ens fa mal o vulnera les nostres necessitats; el problema no és sentir-la, sinó no poder-la expressar a temps.
• El desplaçament: Sovint descarreguem en situacions petites i segures la ràbia que no ens atrevim a dirigir cap a qui o allò que realment ens molesta.
• El domini d'un mateix: Des de la filosofia estoica, no es tracta d'eliminar les emocions, sinó d'aprendre a interposar un espai entre el que passa i la manera com responem.

De l'esclat a l'expressió conscient

L'objectiu no és deixar de sentir ràbia, sinó que deixi de dominar-te i es converteixi en una informació valuosa sobre el que necessites.

En el nostre espai de treball, combinarem tres mirades:

• Sentir: Aprendrem a detectar al cos els primers senyals de ràbia i a descarregar-ne la tensió de manera segura.
• Entendre: Explorarem quines frustracions i quins límits no expressats s'amaguen darrere d'aquestes reaccions.
• Passar a l'acció: Practicarem com dir el que et molesta en el moment adequat i amb assertivitat, abans que l'olla arribi a bullir.