Soc sempre l'última prioritat de la meva pròpia llista, després dels altres, la feina i la casa.

Quan sempre hi ha alguna cosa més urgent que tu

Primer van els fills, després la feina, la casa, els pares, els amics que et necessiten. Quan per fi arriba el teu torn, ja és massa tard o ja no et queda energia. Les teves necessitats, els teus desitjos i fins i tot la teva salut esperen pacientment a la cua d'una llista que mai no s'acaba.

Aquesta autopostergació sovint es viu com una virtut: generositat, responsabilitat, entrega. Però quan es converteix en la norma, et deixa esgotat/da, amb una sensació de buit i, a vegades, amb un ressentiment silenciós cap a aquells a qui cuides.

La mirada des de l'autoconeixement

Des de la Teràpia Gestalt i la reflexió filosòfica, mirem què et porta a quedar sempre en l'últim lloc:

• El valor a través del servei: Si vas aprendre que eres valuós/a quan eres útil per als altres, és lògic que posar-te en primer lloc et faci sentir egoista.
• Les necessitats silenciades: La Gestalt ens recorda que les necessitats no ateses no desapareixen; s'expressen en forma de cansament, irritabilitat o malestar físic.
• L'amor a un mateix: Des de la filosofia, estimar-se a un mateix no s'oposa a estimar els altres; n'és la condició perquè aquest amor sigui sa i sostenible.

De l'últim lloc al teu lloc

Posar-te a la llista no vol dir desatendre els altres, sinó deixar de desatendre't a tu.

En les nostres sessions, treballarem des de tres mirades:

• Sentir: Aprendrem a identificar què necessites de debò, una cosa que sovint costa quan fa anys que mires cap enfora.
• Entendre: Explorarem d'on ve la creença que els altres són més importants que tu i quin preu t'està fent pagar.
• Passar a l'acció: Reorganitzarem prioritats i aprendrem a delegar, demanar ajuda i reservar espais fixos per a tu.